Carta de Max Planck al físic nordamericà R. Williams Wood, datada el 1931. En ella, Planck explica com va haver d’ introduïr, a contracor, la hipòtesi dels quanta (divisió de l’energia en paquests discrets), per poder resoldre el problema del cos negre.
Resumit breument, puc descriure que ho vaig fer com un acte de desesperació.
Sóc de tarannà pacífic i refuso les aventures de dubtosa fi. En aquells temps havia estat lluitant durant sis anys (desde 1884) amb el problema del equilibri entre radiació i matèria, i sabia que aquest problema tenia una importància cabdal per a la física; també coneixia la fórmula que expresa la distribució de l’energia en els espectres normals. Per tant, s’havia de trobar, fos com fos, una interpretació teòrica. Tenia clar que la física clàssica no ens podia oferir una solució a aquest problema, transferida de la materia a la radiació. Per evitar això es necessita una nova constant que ens asseguri que l’energia es desintegri. Però la única forma de descobrir com es pot fer això és partint d’un punt de vista definit. En el meu cas el punt de partida va ser mantenir les dues lleis de la termodinàmica. Han de ser conservades, segons el meu parer, aquestes dues lleis sota qualsevol cirscunstància. Donat això, estava disposat a sacrificar qualsevol de les meves antigues conviccions sobre les lleis de la física. Boltzmann havia explicat com s’estableix l’equilibri termodinàmic mitjançant un equilibri estadístic, i si s’aplica el mateix mètode entre la matèria i la radiació, trobem que es pot evitar la contínua transformació d’energia en radiació, suposant que l’energia està obligada, desde un començament, a restar agrupada en certs quants. Aquesta va ser una hipòtesi purament formal i en realitat no vaig pensar molt en ella.
Campana de Gauss 