Archivo | diciembre, 2012

Test de física general

27 Dic

 TEST DE FISICA GENERAL.

 

Si treieu bona puntuació en aquest test, cap al CERN que hi falta gent!!!!

 

1.-Quins són els dos pilars en els que es basa el mètode científic clàssic?

 

a)Falsabilitat i reproductibilitat.

b)Hipòtesi i observació.

c)Inducció i deducció

d)Mesures quantitatives i qualitatives.

 

2.- Un raonament lògic inductiu es pot definir com aquell que

 

a)Es busquen patrons i es forma una idea.

b)Es fan servir idees acceptades i es fa servir la lògica per treure conclusions.

c)És fruit de l’intuició.

d)Treu conclusions a partir d’unes premises.

 

3.- Una hipòtesi es pot definir com

 

a)Una experimentació condicionada.

b)Una deducció lògica.

c)Una resposta anticipada a un problema plantejat.

d)Una observació reproduïble.

 

4.-Un dinamòmetre és un instrument per mesurar

 

a) Esforços.

b) Dinamos.

c) Pressions.

d) Forces.

 

5.- Quina de les seguents sentències és correcta

 

a) Un objecte té la mateixa massa a la terra que a la lluna.

b) Un objecte té més massa a la terra que a la lluna.

c)Un objecte té més pes a la lluna que a la terra.

d)Un objecte té el mateix pes a la terra que a la lluna.

 

6.- La força de fregament d’un objecte que es desplaça per un terre rugós:

 

a)La mateixa direcció i sentit que la velocitat.

b)La mateixa direcció que la velocitat però sentit contrari.

c)El mateix sentit que la velocitat però direcció contrària.

d)Diferent sentit i direcció que la velocitat.

 

7.- Si de la mateixa alçada es deixa caure dues esferes de mateix tamany, una d’alumini i l’altre de plom, quines de les dues arribarà primer a terra?

 

a) La d’alumini.

b) La de plom.

c) Les dues al mateix temps.

d) Depèn de l’alçada.

 

8.- En un sistema de referència inercial, si no actua cap força sobre un cos lliure, aquest:

 

a) S’accelera uniformement.

b) Es desaccelera uniformement.

c) Es mou amb una velocitat que depèn de la seva massa.

Manté el seu estat de moviment, repós o rectilini uniforme.

 

 

9.- La regió de l’espai on qualsevol càrrega elèctrica experimenta una força és:

 

a) Un camp elèctric.

b) Un potencial elèctric.

c) Una intensitat elèctrica.

d) Una zona de descàrregues elèctriques o zona calambrín.

 

10.- Si en un circuit elèctric augmentem la resistència mantenint la diferència de potencial:

 

a) La intensitat augmenta.

b) La intensitat disminueix.

c) La intensitat es manté constant.

d) Peta.

 

 

Solucions

1b 4d 7c 10b

2d 5a 8d

3c 6b 9a

 

 

 

 

 

 

Per què el gel és transparent i la neu és opaca?

13 Dic

Perquè el gel (obtingut amb aigua destil·lada) és un cos compacte ben cristal·litzat que transmet la llum, mentre que la neu està constituïda per petits cristalls amb molt aire interposat, en que el qual es produeixen moltes reflexions de la llum que la difonen sense transmetre-la. També el gel obtingut amb aigua potable (sobretot si és un aigua molt dura), té dins seu interposats dipòsits alcalins (de les substàncies que duen en dissolució i que es separen al cristal·litzar-se) que li fan altament difusor de la llum i per tant, opac.

A què es deu el color blau del cel?

12 Dic

La llum del Sol, al creuar l’atmosfera, és dispersada parcialment per l’aire, i l’observador, al mirar cap al cel, rep la llum difosa, que segons la llei de difusió de Rayleigh (La difusió de Rayleigh es produeix quan la llum es propaga per medis sòlids i líquids transparents, però és molt més apreciable en els gasos), és preferentment de longituds d’ones curtes, blava i violeta (per estar difosa en angles grans), i per tant, el cel es veu d’aquesta tonalitat. Així, doncs, si no existís l’atmosfera el cel es veuria de color negre, com si fos de nit.

En què consisteix un miratge? Es poden fotografiar?

10 Dic

Les diverses capes de l’atmosfera, a l’estar a diferents temperatures, no tenen el mateix índex de refracció, de manera que la llum no es propaga justament en línia recta, sinó segons una corba. Aquest fenomen és més acusat en els llocs on el sòl és fortament escalfat pels raigs solars, eleva la temperatura de les capes inferiors de l’atmosfera, disminuint la seva densitat. El miratge es produeix, finalment perquè l’ull situa la imatge en la prolongació dels raigs que incideixen en ell. A causa de això en els deserts es formen els típics miratges de creure en l’existència d’una massa d’aigua pròxima al veure imatges reflectides en el sòl que donen aquesta sensació i en les costes nòrdiques, el miratge de vaixells fantasmes navegant pels núvols es coneguta com a fata morgana. La fata morgana es un fenomen òptic causat per una inversió tèrmica, fenomen atmosfèric pel qual la temperatura augmenta amb l’alçada, al contrari del que és usual.
Els miratges poden fotografiar-se, ja que l’ull i la càmera fotogràfica funcionen òpticament de forma molt anàloga, ja que ambdós acaben per formar imatge real sobre la retina o sobre al pel·lícula fotogràfica respectivamente, de qualsevol cosa real o virtual que enviï raigs cap a ells.

La ressonància. Ohhhh, quina por!!!

3 Dic

La ressonància pot semblar una paraula que faci por, però ans el contrai és una paraula que és present en tot allò relatiu a la nostra vida del dia a com per exemple: la rantadora, la vaixella, els ponts de les autopistes, la música i l’òpera, es per això que existeixen molts exemples familiars de ressonància. Quan ens asseiem en un gronxador i ens impulsem, la força impulsora no és harmònica simple. No obstant això, és periòdica i s’aprèn intuïtivament a bombar amb el cos amb la mateixa freqüència que la natural del gronxador. Quan un grup de soldats passa per un pont petit, normalment deixen de marcar el pas, perquè és possible que la freqüència de la seva marxa sigui pròxima a una de les freqüències de ressonància del pont. Moltes màquines vibren perquè tenen peces en rotació que no estan perfectament equilibrades. (Observar, per exemple, una màquina de rentar en el període de centrifugat.) Si es subjecta a una màquina d’aquestes a una estructura que pugui vibrar, aquesta estructura es converteix en un sistema oscil·latori forçat que pot iniciar el seu moviment per l’acció de la màquina. Si amb la vibració aplicada l’estructura ressona, pot produir-se un dany considerable o, almenys, pot originar-se un soroll molest en tot l’edifici. Els tècnics han fet grans esforços per a equilibrar les parts giratòries d’aquestes màquines o altres semblants, esmorteint les seves vibracions i aïllant-les dels edificis que la suporten.

Pot trencar-se un got amb baix amortiment mitjançant una ona sonora intensa amb una freqüència igual o molt pròxima a la freqüència natural de vibració del mateix. S’ha emprat aquest efecte com demostració utilitzant un oscil·lador d’àudio i un amplificador adequat. Pot comparar-se l’amortiment relatiu dels bons cristalls amb els quals es fan les copes o gots donant-los un lleuger cop i veient durant quant temps vibren pel so que produïxen. Com més temps estan sonant menor és el seu amortiment. Es conten moltes històries sobre cantants que han trencat copes a l’emetre una nota molt aguda i forta. No obstant això, no consta que cap d’elles sigui certa. El problema que sorgeix quan una cantant intenta trencar una copa és que resulta impossible que arribi a concentrar suficient energia en l’estret marge de freqüències pròximes a la ressonància. Quan estudiem la vibració de les cordes d’un piano o d’un violí veurem que aquests sistemes tenen una sèrie de freqüències naturals i no una sola freqüència natural, de manera que poden ressonar amb qualsevol d’aquestes freqüències naturals.

Esperem que disfruteu de la lectura, fins la propera. Salut.

Per què l’arc de Sant Martí adopta la forma d’arc?

2 Dic

De vegades no ens aturem a pensar com es forma l’arc de Sant Martí, a que es deu que una bombeta brilli o perquè veiem aquests colors. Totes aquestes preguntes tenen una base científica, i el seu camp d’estudi de la física és l’òptica. I que és l’òptica, doncs l’òptica la podem definir com la part de la física que estudia el comportament de la llum des que és generada per una font lluminosa fins que és detectada pels detectors de llum. És a dir, es fixa en com es crea, com es mou pels diferents medis i quins aparells cal utilitzar per detectar-la de la millor manera possible. Depenent del fenomen que sigui matèria d’estudi, del nivell d’aproximació que calgui i de la mesura dels obstacles que trobi a la seva trajectòria, l’òptica usarà uns formalismes o uns altres.

Així es pot distingir l’òptica clàssica, que estudia la llum com si fos una ona, es basa en la teoria electromagnètica de la llum. Quan la llum travessa escletxes de mesura microscòpica es pot estudiar mitjançant l’òptica geomètrica. Quan els fenòmens que són estudiats no entren dins del camp de l’electromagnetisme clàssic, perquè les mesures dels objectes i els sistemes que s’estudien són d’escala atòmica, s’ha de cercar una altra òptica per explicar-los adequadament; aquesta nova classe d’òptica és coneguda com a òptica quàntica. Dins de l’òptica geomètrica tenim la formació de l’arc de Sant Martí, aquest fenomen es basa principalment en la reflexió, refracció que tenen les seves lleis: conegudes com la llei de reflexió (l’angle d’incidència és igual a l’angle de reflexió) i la llei de refracció ( n_1\theta_1=n_2\theta_2) on \theta_1 és defineix com l’angle d’incidència, \theta_2 és defineix com l’angle refractat i n és defineix com l’índex de refracció. I varia en funció del medi i de la longitud d’ona (\lambda).

  1. Els raigs de llum que incideixen en una gota d’aigua, la podem considerar idealment esfèrica, sofreixen cada vegada que arriben a la superfície de separació aire-aigua reflexió i refracció alhora. Els raigs que emergeixen de la gota després de sofrir alguns d’aquests processos es diuen:Raigs 1: Els quals han experimentat únicament la reflexió en la superfície exterior de la gota.
    Raigs 2: Els quals després de refractar-se a l’entrar en la gota es refracten novament al sortir.
    Raigs 3: Els quals han sofert refracció a l’entrar, reflexió en l’interior i refracció al sortir (aquests són els quals donen lloc a l’arc de Sant Martí primari)
    Raigs 4: Els quals a més de les refraccions a l’entrar i sortir de la gota han experimentat dues reflexions internes (donen lloc a l’arc de Sant Martí secundari)
    Raigs 5: Amb tres reflexions internes i així successivament. És clar que cada classe de llamps va tenint menys energia.
  2. Els raigs sofreixen després de les dues refraccions i la reflexió interna una desviació de les seves adreça original. Aquesta desviació depèn del paràmetre d’impacte del llamp, és a dir de la distància del raig al centre de la gota. La funció, que lliga paràmetre d’impacte amb desviació, presenta un mínim per als raigs de classe 3 d’uns 138º (130 per als de classe 4), que depèn de la freqüència de la llum.
  3. A l’ull de l’observador, quan hi ha gotes de pluja en l’aire il·luminades pel sol, arriben llamps procedents de totes les gotes. Les quals han sofert desviacions diferents d’aquest mínim arriben, podríem dir, que a raó d’un sol raig per gota, però per al mínim ens arriba un petit pinzell de raigs, doncs entorn del mínim s’agrupen molts raigs amb pràcticament la mateixa desviació. Aquest pinzell suma de diversos raigs és més lluminós que el seu entorn i és el que percebem com punts de l’arc de Sant Martí del color corresponent al mínim considerat.
  4. Per a fixar idees suposem que el mínim de desviació per a la llum groga sigui exactament 138º, L’angle amb vèrtex en la gota que formen el raig procedent de Sol i ell que després de sofrir els processos ja indicats arriba a l’ull formessin un angle de 180-138=42º. Si imagines en l’espai un triangle el vèrtex del qual són: el Sol, l’ull de l’observador i la gota de pluja i que tingui un angle de 42º en el vèrtex “gota” i gires aquest triangle entorn del costat Sol-Observador, obtindràs totes les gotes de les quals es reben “pinzells” de llum groga més brillants que el seu entorn. Al girar el triangle s’obté una circumferència i aquestes serien les posicions de les gotes del color groc de l’arc de Sant Martí. Solament veiem un arc per que la circumferència queda limitada pel sòl.

Esperem que us hagi agradat i hàgiu trobat interessant la lectura. Salut, i bons aliments.

eurasiacat

Anàlisi i informació eurasiàtica en català

Campana de Gauss

Classes particulars: Física, química i matemàtiques.

a10pàrsecs

Reflexions reflectides.

Desayuno con fotones

Un blog de física médica para todos los públicos

X razones para Y

Un blog bilingüe sobre métodos y herramientas para analizar datos

Viure la Ciència

Ciència a l'Escola Mare de Déu de La Salut

Assemblea Campus Nord

Assemblea de l'ETSECCPB, ETSETB i FIB

Ciencia Con Futuro

Otra ciencia es posible

Ciencia Viva

El Blog de la Asociación Ciencia Viva

Más que Ciencia

Investigación, desarrollo, innovación y estilos de vida a tu alcance

Solzhe Kalínkovitx

El teu fulfo és el meu fulfo

Kostya's small apps

The big one is AquaMail and it has its own site

Circuito Aleph

Blog con noticias de ciencia y astronomía.

CLAUDI MANS

Blog personal

A %d blogueros les gusta esto: