Archivo | abril, 2014

El moviment ondulatori

12 Abr

Podem considerar el moviment ondulatori com el transport d’energia i de quantitat de moviment d’un punt a l’altre de l’espai sense transport de matèria. En les ones mecàniques, com les ones en una corda o les ones sonores en l’aire, l’energia i la quantitat de moviment són transportades mitjançant una pertorbació del medi. Si pessiguem o toquem amb l’arc una corda de violí, la pertorbació de la seva forma es propaga al llarg de la corda. Al mateix temps la corda vibrant produeix una lleugera variació de la pressió de l’aire de l’entorn, i aquesta variació de la pressió es propaga com a ona sonora en l’aire. En tots dos cassos la pertorbació es propaga degut a les propietats elàstiques del medi.

transversales

Per altra banda, en les ones electromagnètiques (com ara la llum, les ones de ràdio o televisió o els raigs X) l’energia i la quantitat de moviment són transportats pels camps elèctrics i magnètics que es poden transportar en el buit.

(font, Tipler)

Us deixem uns apunts teòrics d’enguany de la facultat d’enginyeria de la URV, xaleu-los!

Moviment ondulatori URV 13-14

Longitud d’ona i índex de refracció

7 Abr

A continuació teniu un problema amb una breu descripció dels conceptes de longitud d’ona i índex de refracció.

Resolució angular

2 Abr

La resolució angular o resolució òptica descriu el poder de resolució de qualsevol mecanisme de formació d’una imatge com, per exemple, un telescopi òptic, un radiotelescopi, un microscopi, una càmera, o un ull. Fa referència al poder d’un instrument òptic per separar dos objectes d’una imatge.

En astronomia la qüestió que es planteja és la distància angular que hi pot haver entre dues estrelles perquè així es puguin distingir de manera separada. Les estrelles són tan lluny que són sempre fonts puntuals. Tanmateix, a causa de la difracció de la llum que es produeix quan la llum procedent d’un objecte puntual travessa el telescopi i crea una imatge anular amb un patró de difracció característic denominat disc d’Airy. El límit òptic conseqüència de la difracció es pot calcular de manera empírica a partir del principi de la difusió de Rayleigh, elaborada per John Strutt, Baró de Rayleigh.

 \sin \theta = 1.22 \frac{\lambda}{D}

El factor 1’22 deriva d’un càlcul de la posició del primer anell de foscor que envolta el disc central d’Airy. Aquest factor s’utilitza per aproximar l’habilitat de l’ull humà per distingir dues fonts puntuals de llum els discs de la qual d’Airy se superposen.

D’altra banda, l’efecte de la turbulència de l’atmosfera (anomenat seeing) provoca que fins i tot en nits clares hi hagi un límit d’aproximadament 1 segon d’arc de resolució; això és comparable a la separació dels fars d’un cotxe vistos a 300 km de distància. Aquesta és una de les raons per les quals s’envien telescopis en satèl·lits artificials, més enllà de l’atmosfera.

I com a exemple pràctic a continuació teniu un problema resolt en el qual s’aplica el criteri de Rayleigh i la seva fórmula.

eurasiacat

Anàlisi i informació eurasiàtica en català

Campana de Gauss

Classes particulars: Física, química i matemàtiques.

a10pàrsecs

Reflexions reflectides.

Desayuno con fotones

Un blog de física médica para todos los públicos

X razones para Y

Un blog bilingüe sobre métodos y herramientas para analizar datos

Viure la Ciència

Ciència a l'Escola Mare de Déu de La Salut

Assemblea Campus Nord

Assemblea de l'ETSECCPB, ETSETB i FIB

Ciencia Con Futuro

Otra ciencia es posible

Ciencia Viva

El Blog de la Asociación Ciencia Viva

Más que Ciencia

Investigación, desarrollo, innovación y estilos de vida a tu alcance

Solzhe Kalínkovitx

El teu fulfo és el meu fulfo

Kostya's small apps

The big one is AquaMail and it has its own site

Circuito Aleph

Blog con noticias de ciencia y astronomía.

CLAUDI MANS

Blog personal

A %d blogueros les gusta esto: