Archivo | mayo, 2013

Bomba d’oli rotativa de paletes

27 May

És un tipus de bomba de buit que consisteix en un mecanisme format per un rotor que gira tot tocant les parets interiors del cilindre. L’oli és en totes les superfícies de contacte entre el rotor i el cilindre interior.. L’oli fa la funció de lubricant, i alhora la de segellador. L’aire entra dins i es comprimit de manera que la pressió a dins és superior a la atmosfèrica quan la pala del rotor es perpendicular amb el pla. La velocitat del rotor no és constant.

 

A continuació teniu un video:

 

 

Anuncios

Tromba d’aigua

26 May

La trompa d’aigua consisteix en el principi físic descrit per l’equació de Bernoulli:

 

p_1+{\frac{1}{2}}\cdot{\rho}\cdot{v^2_1}+{\rho}\cdot{g}\cdot{h_1}=p_2+{\frac{1}{2}}\cdot{\rho}\cdot{v^2_2}+{\rho}\cdot{g}\cdot{h_2}

On g  és l’acceleració de la gravetat, un valor que ja tenim tabulat i podem considerar 9.8 m/s^2, i h_1 i h_2 són les altures del punts 1  i 2.

 

Si considerem que aquest dos punts són molt propers, l’equació de Bernoulli la podem reescriure com:

 

p_1+{\frac{1}{2}}\cdot{\rho}\cdot{v^2_1}=p_2+{\frac{1}{2}}\cdot{\rho}\cdot{v^2_2}

 

I d’aquesta equació deduïm l’anomenat efecte de Venturi, que fa referència a l’estrenyiment  de la part de baixa pressió.

Problema de mecànica de fluids

25 May

A continuació teniu un problema típic de mecànica de fluids solucionat. Proveu de resoldre’l sense mirar la solució. Estem oberts a que ens enviu les vostres propostes de solució. Gaudiu, i salut.

Un vas de radi R es divideix en n vasos de radi R/2. Si la velocitat mitjana dels vasos més estrets és la meitat de la que hi ha en el tram inicial, quan val n?

Aprèn la Taula Periòdica tot cantant!

24 May

Reacció redox

20 May

A continuació teniu unes indicacions per tal d’ajustar les equacions de reaccions d’oxidació-reducció, tan en medi àcid com en medi bàsic. Seguint els criteris que teniu a continuació tindreu èxit assegurat en l’ajustament de les reaccions redox. Salut, i gaudiu.

Forces centrals

20 May

Una força central té una simetria molt especial, només depèn del radi i té direcció radial:

\vec{F}\left(x,y,z\right)=F\left(r\right)\cdot\vec{e}_r\ \textnormal{ on }\ \vec{e}_r=\frac{\vec{r}}{r}

Si una força té direcció radial però no depèn del radi, llavors no és una força central:

\vec{F}\left(x,y,z\right)=F\left(x,y,z\right)\cdot\vec{e}_r\ \textnormal{ no es central }

Aquestes forces tenen unes propietats concretes que reflecteixen aquesta simetria. Normalment una simetria coincideix amb una quantitat que es conserva en aquest cas:

  • una força central és conservativa, és a dir:

E=T+V=cte

  • el seu moment angular es conserva:

\vec{L}=\vec{r}\wedge\vec{p}=cte

Això ho veiem fent la derivada de \vec{L}.

\frac{d\vec{L}}{dt}=\frac{d}{dt}\left(\vec{r}\wedge\vec{p}\right)=\frac{d\vec{r}}{dt}\wedge\vec{p}+\vec{r}\wedge\frac{d\vec{p}}{dt}=\vec{v}\wedge\vec{p}+\vec{r}\wedge\vec{F}

però els vectors \vec{v} i \vec{p} són paral·lels ja que \vec{p}=m\vec{v} i els vectors \vec{r} i \vec{F} també ja que \vec{F}=\vec{F}\left(\vec{r}\right), degut a que \vec{F} és radial. Per tant els dos sumands s’anul·len i \vec{L} és constant en el temps. Una de les conseqüències d’aquesta simetria és que el moviment es produeix en un sol pla, el que defineixen \vec{r}_0 i \vec{v}_0.

\vec{L} és perpendicular a \vec{r} i a \vec{v}. El fet de que sigui constant afecta al seu mòdul i a la seva direcció. Com que \vec{L} no canvia de direcció el moviment es produeix en el pla perpendicular a \vec{L}, per tant el pla que inclou \vec{r} i \vec{v} inicials.

Problemes de matemàtiques

17 May

A continuació teniu un llistat de problemes de matemàtiques. Aquest llistat és ideal per ampliar els coneixements del batxillerat o per fer-ho servir per un curs zero a la universitat. Gaudiu-lo. Salut.

Problemes de física

16 May

A continuació teniu un llistat de problemes de física. Aquest llistat és ideal per ampliar els coneixements del batxillerat o per fer-ho servir per un curs zero a la universitat. Gaudiu-lo. Salut.

Taules d’astrofísica

15 May

A continuació teniu unes taules pels amants de la astrofísica. Esperem que les gaudiu i feu un ús assenyat. Salut.

La interacció dels electrons amb la matèria.

12 May

Quan un electró penetra en la matèria, experimenta l’acció de les forces electrostàtiques dels electrons que constitueixen els àtoms i també, tot i que en menor mesura, dels nuclis del material que estan traspassant. Això suposa una acció paulatina de frenat que conclou amb l’aturada de la partícula.

Els electrons perden la seva energia en interaccionar amb la matèria a través de tres tipus de fenòmens fonamentalment:

Col·lisió elàstica: L’electró xoca amb els àtoms del medi desviant-se de la seva trajectòria i cedint una certa quantitat d’energia en forma d’energia cinètica. No es produeix cap alteració atòmica ni nuclear en el medi.

Col·lisió inelàstica: L’electró xoca amb els àtoms del medi modificant l’estructura electrònica dels mateixos produint excitacions, moviment d’electrons a nivells energètics menys lligats i/o ionitzacions, arrencant electrons de l’àtom.

Col·lisió radiactiva: L’electró queda frenat o es desvia en la seva interacció amb els àtoms del medi i com a resultat emet ones electromagnètiques. Aquest procés, a nivell elemental, es produeix amb major probabilitat en les proximitats del nucli atòmic com a conseqüència de petites desviacions de la partícula incident. La radiació de frenat rep el nom de Bremsstrahlung.

 

eurasiacat

Anàlisi i informació eurasiàtica en català

Campana de Gauss

Classes particulars: Física, química i matemàtiques.

a10pàrsecs

Reflexions reflectides.

Desayuno con fotones

Un blog de física médica para todos los públicos

X razones para Y

Un blog bilingüe sobre métodos y herramientas para analizar datos

Viure la Ciència

Ciència a l'Escola Mare de Déu de La Salut

Som de ciències

Departament de Ciències Experimentals de l'INS Pius Font i Quer

Assemblea Campus Nord

Assemblea de l'ETSECCPB, ETSETB i FIB

Ciencia Con Futuro

Otra ciencia es posible

Ciencia Viva

El Blog de la Asociación Ciencia Viva

Más que Ciencia

Investigación, desarrollo, innovación y estilos de vida a tu alcance

Solzhe Kalínkovitx

El teu fulfo és el meu fulfo

Kostya's small apps

The big one is AquaMail and it has its own site

CLAUDI MANS

Blog personal

A %d blogueros les gusta esto: