La ressonància. Ohhhh, quina por!!!

3 Dic

La ressonància pot semblar una paraula que faci por, però ans el contrai és una paraula que és present en tot allò relatiu a la nostra vida del dia a com per exemple: la rantadora, la vaixella, els ponts de les autopistes, la música i l’òpera, es per això que existeixen molts exemples familiars de ressonància. Quan ens asseiem en un gronxador i ens impulsem, la força impulsora no és harmònica simple. No obstant això, és periòdica i s’aprèn intuïtivament a bombar amb el cos amb la mateixa freqüència que la natural del gronxador. Quan un grup de soldats passa per un pont petit, normalment deixen de marcar el pas, perquè és possible que la freqüència de la seva marxa sigui pròxima a una de les freqüències de ressonància del pont. Moltes màquines vibren perquè tenen peces en rotació que no estan perfectament equilibrades. (Observar, per exemple, una màquina de rentar en el període de centrifugat.) Si es subjecta a una màquina d’aquestes a una estructura que pugui vibrar, aquesta estructura es converteix en un sistema oscil·latori forçat que pot iniciar el seu moviment per l’acció de la màquina. Si amb la vibració aplicada l’estructura ressona, pot produir-se un dany considerable o, almenys, pot originar-se un soroll molest en tot l’edifici. Els tècnics han fet grans esforços per a equilibrar les parts giratòries d’aquestes màquines o altres semblants, esmorteint les seves vibracions i aïllant-les dels edificis que la suporten.

Pot trencar-se un got amb baix amortiment mitjançant una ona sonora intensa amb una freqüència igual o molt pròxima a la freqüència natural de vibració del mateix. S’ha emprat aquest efecte com demostració utilitzant un oscil·lador d’àudio i un amplificador adequat. Pot comparar-se l’amortiment relatiu dels bons cristalls amb els quals es fan les copes o gots donant-los un lleuger cop i veient durant quant temps vibren pel so que produïxen. Com més temps estan sonant menor és el seu amortiment. Es conten moltes històries sobre cantants que han trencat copes a l’emetre una nota molt aguda i forta. No obstant això, no consta que cap d’elles sigui certa. El problema que sorgeix quan una cantant intenta trencar una copa és que resulta impossible que arribi a concentrar suficient energia en l’estret marge de freqüències pròximes a la ressonància. Quan estudiem la vibració de les cordes d’un piano o d’un violí veurem que aquests sistemes tenen una sèrie de freqüències naturals i no una sola freqüència natural, de manera que poden ressonar amb qualsevol d’aquestes freqüències naturals.

Esperem que disfruteu de la lectura, fins la propera. Salut.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

eurasiacat

Anàlisi i informació eurasiàtica en català

Campana de Gauss

Classes particulars: Física, química i matemàtiques.

a10pàrsecs

Reflexions reflectides.

Desayuno con fotones

Un blog de física médica para todos los públicos

X razones para Y

Un blog bilingüe sobre métodos y herramientas para analizar datos

Viure la Ciència

Ciència a l'Escola Mare de Déu de La Salut

Som de ciències

Departament de Ciències Experimentals de l'INS Pius Font i Quer

Assemblea Campus Nord

Assemblea de l'ETSECCPB, ETSETB i FIB

Ciencia Con Futuro

Otra ciencia es posible

Ciencia Viva

El Blog de la Asociación Ciencia Viva

Más que Ciencia

Investigación, desarrollo, innovación y estilos de vida a tu alcance

Solzhe Kalínkovitx

El teu fulfo és el meu fulfo

Kostya's small apps

The big one is AquaMail and it has its own site

Circuito Aleph

Blog con noticias de ciencia y astronomía.

CLAUDI MANS

Blog personal

A %d blogueros les gusta esto: